Larsson me pone negro

En relació a la pregunta de si el món del segle XXI serà una presó de vidre, la meva resposta és clarament que sí, amb diversos matissos.

Al meu parer, en les pròximes dècades tindrà lloc un augment considerable del nombre de càmeres de seguretat ubicades a les nostres ciutats. Aquestes càmeres tindràn, com ara, un objectiu principalment de seguretat. Es considera que ubicar una càmara en un determinat punt d’una ciutat comporta, principalment, dos beneficis. En primer lloc, té un efecte de dissuació, és a dir és molt probable que si una persona que tenia la intenció de cometre un robatori o crim, decideixi no fer-ho al veure que pot ser gravat per càmeres. En segon terme, les gravacions ajuden a identificar als autors de delictes, així com les circumstàncies en que es van cometre.

Personalment, no crec que hi hagi més càmeres de seguretat com a conseqüència d’un augment dels actes violents, sinó pels beneficis que comporten aquestes càmeres pels governants, per l’escassa rebel.lió de la ciutadania en contra d’elles i també perquè cada cop hi haurà més sensació de por en la població.

De fet, els governants, especialment, però també la ciutadania són conscients de que les càmeres de seguretat comporten més avantatges que no pas inconvenients. Tot i això, els governs haurien de fer un exercici de major transparència i dónar a conèixer als ciutadans quin és el tractament que fan de les imatges públiques, així com quins són els seus drets davant d’aquesta “expropiació”.

Joan Faus

He volgut centrar en l’evolució de les denúncies per violència de gènere a Espanya el meu comentari sobre si hi hagut en els últims anys un augment de les conductes violentes a l’Estat. M’ha semblat que centrar-me en un aspecte concret del fenònen de la violència em permet diagnosticar, amb detall, l’evolució d’aquestes conductes, així com les seves causes.

Segons les dades dels últims tres anys elaborades pel Ministeri d’Igualtat, el tercer trimestre del 2008 és el període en que es van registrar més denúncies per violència de gènere. Un total de 37.239 denúncies, una xifra que es va reduir fins a les 33.656 del primer trimestre d’aquest any.

D’aquest informe, també cal destacar que el nombre d’homicidis per violència de gènere s’ha anat reduint progressivament des del 2007.

Tot i l’exactitud d’aquestes dades és molt díficil saber amb detall si estàn augmentant o reduint-se les conductes de violència de gènere a Espanya, ja que es desconeix quin és el percentatge d’agressions que no són denunciades.

En aquest sentit, considero que la major conscienciació social sobre aquest fènomen ha comportat al mateix temps un augment de les denuncies, ja que s’ha perdut, en part, la por a denunciar-ho, i una reducció dels homicidis, al haver-se enfortit també la legislació.

Joan Faus

Fa un parell d’anys, els blocs es van omplir amb la notícia d’una exposició. Una de les peces exposades era de l’artista (ho poso entre cometes perquè el dubte és si és artista o no) de Costa Rica Guillermo Vargas. Habacuc, com es fa conèixer l’autor, va encadenar un gos i el va deixar morir de gana davant la mirada dels visitants. El nom de l’obra i l’explicació estaven escrites amb pinso per a gossos. No cal que us expliqui que trobareu centenars de blocs recordant la família de Vargas.

Recupero la pregunta sobre què és art i què no. En una exposició a Barcelona (tinc mala memòria i no recordo quan hi vaig anar ni on), et donaven dos tipus de gomets que deien això és art i això no és art, i els visitants havien de determinar si les obres presentades per diferents artistes es podien considerar art o no. El més curiós és que l’extintor de la sala es va convertir en una obra d’art plena d’enganxines. Algú va enganxar un gomet determinant que l’aparell vermell era art, i tothom que ho va veure hi va estar d’acord i es va sumar al judici.

Anècdotes a part. Creieu que un assassinat, deixant de banda que és un acte menyspreable, pot considerar-se un art?

Definició d’art per l’enciclopèdia catalana:

art1
[s. XII; del ll. ars, artis, íd.]
1 m 1 Habilitat, destresa, a fer certes coses adquirida amb l'estudi, l'experiència, l'abnegació. L'art d'ésser bon venedor.

Després de llegir la definició i recordar la pel·pel·lícula Se7en, de David Fincher, crec que en alguns casos sí...

joan garcia

La biblioteca La Bòbila que comparteixen Esplugues i l’Hospitalet, és la pionera a Espanya en crear un fons especialitzat en novel·la negra i policíaca. A més, organitza tot tipus d’activitats relacionades amb aquest gènere. Per exemple, aquest novembre, ha programat la projecció de quatre pel·lícules i una xerrada amb l'escriptor González Ledesma.

Cicle de cinema
Aquest cicle de cinema se centra en dues històries. La primera és la de la novel·la Das Vesprechen (La promesa), de Friedrich Dürrenmatt, que explica la investigació que fa el detectiu Jerry Black sobre el brutal assassinat i violació d’una nena de set anys. Black acaba de jubilar-se, però com que no està convençut de la feina que fan els nous investigadors, decideix iniciar la seva pròpia recerca de la veritat. Les adaptacions que es projectaran d’aquesta novel·la són El cebo (1958), de Ladislao Vajda, i El juramento (2001), de Sean Penn, amb Jack Nicholson com a cap de cartell.

La segona història es basa en el cas real de Martha Beck i Raymond Fernández, dos assassins, amants de mentida, el diner fàcil i el sexe, que tenen com a objectiu las vídues de guerra i les dones adinerades de mala fortuna que responen als anuncis de premsa on Ray es fa passar per un amant llatí ideal. Es projectarà la producció independent Los asesinos de la luna de miel (1969), de Leonard Kastle, i Corazones solitarios (2006), de Todd Robinson.

Cita amb González Ledesma

A més del cicle de cinema negre, la Biblioteca La Bòbila ha preparat una cita amb el periodista, guionista i novel·lista barceloní Francisco González Ledesma, presentada i conduïda per Ricard Ruiz. Serà una oportunitat única per comentar amb l’autor alguna de les seves novel·les. González Ledesma és considerat com un dels principals impulsors de la novel·la negra social a Espanya, junt amb Manuel Vázquez Montalbán. La Bòbila també gestiona un bloc amb més de 200 articles de premsa sobre l’escriptor, des de 1948 a 2009.

Més informació a http://bobila.blogspot.com

joan garcia

Recordo que el primer que em va sobtar quan vaig jugar al Cluedo, va ser que una de les armes que podia utilitzar l’assassí era un canelobre. No l’havia vist mai com a un objecte capaç de treure una vida. Això em va fa reflexionar sobre com un objecte pot passar de ser inofensiu, a formar part d’un crim.

El representant més clàssic i popular de les eines o coses que canvien més ràpid d’ús són els ganivets. Tothom en té a casa i tallen tant bé la carn de pollastre com la d’home. Malauradament, me n’he fet la idea unes quantes vegades en petits accidents culinaris, però la vegada que vaig ser més conscient que un ganivet podia matar, va ser en una festa típica catalana, la matança del porc. A més, en vaig ser còmplice aguantant la víctima, perquè no s’escapés mentre s’omplia una galleda plena de sang. Vaig estar uns quants dies en què tot em recordava aquell acte tant violent, i la següent vegada que vaig anar al barber i tenia la seva fulla d’afaitar al meu coll, també hi vaig pensar força. Ara porto barba.

El ganivet és un exemple clar del que vull explicar, però penso que si tens la voluntat de matar algú, la imaginació es deu disparar. Us proposo que feu un cop d’ull a l’escriptori i mireu si podríeu prendre-us la vida amb alguna cosa que hi tingueu. Jo hi tinc piles, una samarreta, un paquet de mocadors de paper, un disc dur, bolígrafs, el mòbil, una ampolla d’aigua, un iogurt i una cullera. Alguna idea a part d’escanyar-me amb el cable del ratolí i del teclat?

Espero que el curt humorístic que podeu veure a continuació “The Horribly Slow Murder with the Extremely Inefficient Weapon” de Richard Gale, us doni algunes idees. Amb els tres primers minuts en tindreu prou!



joan garcia

Benvinguts al bloc sobre novel·la negra de Joan Faus i Joan Garcia, alumnes de l'assignatura Seminari de Qüestions Actuals de Comunicació de la Facultat de Periodisme de la UAB, amb el professor José Maria Perceval.

Al bloc hi trobareu reflexions sobre la violència, enigmes, les atmosferes asfixiants, la por, la corrupció, el poder i tot allò relacionat amb aquest gènere literari. Avui escrivim la primera pàgina, però esperem actualitzar els continguts cada setmana.

El nom del bloc fa referència a Karl Stig-Erland Larsson, autor de la trilogia policíaca Millennium, a l'entorn de la qual giren molts dels continguts del seminari, per tant, és el responsable de "posar-nos negres".