Larsson me pone negro

Fa un parell d’anys, els blocs es van omplir amb la notícia d’una exposició. Una de les peces exposades era de l’artista (ho poso entre cometes perquè el dubte és si és artista o no) de Costa Rica Guillermo Vargas. Habacuc, com es fa conèixer l’autor, va encadenar un gos i el va deixar morir de gana davant la mirada dels visitants. El nom de l’obra i l’explicació estaven escrites amb pinso per a gossos. No cal que us expliqui que trobareu centenars de blocs recordant la família de Vargas.

Recupero la pregunta sobre què és art i què no. En una exposició a Barcelona (tinc mala memòria i no recordo quan hi vaig anar ni on), et donaven dos tipus de gomets que deien això és art i això no és art, i els visitants havien de determinar si les obres presentades per diferents artistes es podien considerar art o no. El més curiós és que l’extintor de la sala es va convertir en una obra d’art plena d’enganxines. Algú va enganxar un gomet determinant que l’aparell vermell era art, i tothom que ho va veure hi va estar d’acord i es va sumar al judici.

Anècdotes a part. Creieu que un assassinat, deixant de banda que és un acte menyspreable, pot considerar-se un art?

Definició d’art per l’enciclopèdia catalana:

art1
[s. XII; del ll. ars, artis, íd.]
1 m 1 Habilitat, destresa, a fer certes coses adquirida amb l'estudi, l'experiència, l'abnegació. L'art d'ésser bon venedor.

Després de llegir la definició i recordar la pel·pel·lícula Se7en, de David Fincher, crec que en alguns casos sí...

joan garcia

La biblioteca La Bòbila que comparteixen Esplugues i l’Hospitalet, és la pionera a Espanya en crear un fons especialitzat en novel·la negra i policíaca. A més, organitza tot tipus d’activitats relacionades amb aquest gènere. Per exemple, aquest novembre, ha programat la projecció de quatre pel·lícules i una xerrada amb l'escriptor González Ledesma.

Cicle de cinema
Aquest cicle de cinema se centra en dues històries. La primera és la de la novel·la Das Vesprechen (La promesa), de Friedrich Dürrenmatt, que explica la investigació que fa el detectiu Jerry Black sobre el brutal assassinat i violació d’una nena de set anys. Black acaba de jubilar-se, però com que no està convençut de la feina que fan els nous investigadors, decideix iniciar la seva pròpia recerca de la veritat. Les adaptacions que es projectaran d’aquesta novel·la són El cebo (1958), de Ladislao Vajda, i El juramento (2001), de Sean Penn, amb Jack Nicholson com a cap de cartell.

La segona història es basa en el cas real de Martha Beck i Raymond Fernández, dos assassins, amants de mentida, el diner fàcil i el sexe, que tenen com a objectiu las vídues de guerra i les dones adinerades de mala fortuna que responen als anuncis de premsa on Ray es fa passar per un amant llatí ideal. Es projectarà la producció independent Los asesinos de la luna de miel (1969), de Leonard Kastle, i Corazones solitarios (2006), de Todd Robinson.

Cita amb González Ledesma

A més del cicle de cinema negre, la Biblioteca La Bòbila ha preparat una cita amb el periodista, guionista i novel·lista barceloní Francisco González Ledesma, presentada i conduïda per Ricard Ruiz. Serà una oportunitat única per comentar amb l’autor alguna de les seves novel·les. González Ledesma és considerat com un dels principals impulsors de la novel·la negra social a Espanya, junt amb Manuel Vázquez Montalbán. La Bòbila també gestiona un bloc amb més de 200 articles de premsa sobre l’escriptor, des de 1948 a 2009.

Més informació a http://bobila.blogspot.com

joan garcia

Recordo que el primer que em va sobtar quan vaig jugar al Cluedo, va ser que una de les armes que podia utilitzar l’assassí era un canelobre. No l’havia vist mai com a un objecte capaç de treure una vida. Això em va fa reflexionar sobre com un objecte pot passar de ser inofensiu, a formar part d’un crim.

El representant més clàssic i popular de les eines o coses que canvien més ràpid d’ús són els ganivets. Tothom en té a casa i tallen tant bé la carn de pollastre com la d’home. Malauradament, me n’he fet la idea unes quantes vegades en petits accidents culinaris, però la vegada que vaig ser més conscient que un ganivet podia matar, va ser en una festa típica catalana, la matança del porc. A més, en vaig ser còmplice aguantant la víctima, perquè no s’escapés mentre s’omplia una galleda plena de sang. Vaig estar uns quants dies en què tot em recordava aquell acte tant violent, i la següent vegada que vaig anar al barber i tenia la seva fulla d’afaitar al meu coll, també hi vaig pensar força. Ara porto barba.

El ganivet és un exemple clar del que vull explicar, però penso que si tens la voluntat de matar algú, la imaginació es deu disparar. Us proposo que feu un cop d’ull a l’escriptori i mireu si podríeu prendre-us la vida amb alguna cosa que hi tingueu. Jo hi tinc piles, una samarreta, un paquet de mocadors de paper, un disc dur, bolígrafs, el mòbil, una ampolla d’aigua, un iogurt i una cullera. Alguna idea a part d’escanyar-me amb el cable del ratolí i del teclat?

Espero que el curt humorístic que podeu veure a continuació “The Horribly Slow Murder with the Extremely Inefficient Weapon” de Richard Gale, us doni algunes idees. Amb els tres primers minuts en tindreu prou!



joan garcia

Benvinguts al bloc sobre novel·la negra de Joan Faus i Joan Garcia, alumnes de l'assignatura Seminari de Qüestions Actuals de Comunicació de la Facultat de Periodisme de la UAB, amb el professor José Maria Perceval.

Al bloc hi trobareu reflexions sobre la violència, enigmes, les atmosferes asfixiants, la por, la corrupció, el poder i tot allò relacionat amb aquest gènere literari. Avui escrivim la primera pàgina, però esperem actualitzar els continguts cada setmana.

El nom del bloc fa referència a Karl Stig-Erland Larsson, autor de la trilogia policíaca Millennium, a l'entorn de la qual giren molts dels continguts del seminari, per tant, és el responsable de "posar-nos negres".