En relació a la pregunta de si el món del segle XXI serà una presó de vidre, la meva resposta és clarament que sí, amb diversos matissos.
Al meu parer, en les pròximes dècades tindrà lloc un augment considerable del nombre de càmeres de seguretat ubicades a les nostres ciutats. Aquestes càmeres tindràn, com ara, un objectiu principalment de seguretat. Es considera que ubicar una càmara en un determinat punt d’una ciutat comporta, principalment, dos beneficis. En primer lloc, té un efecte de dissuació, és a dir és molt probable que si una persona que tenia la intenció de cometre un robatori o crim, decideixi no fer-ho al veure que pot ser gravat per càmeres. En segon terme, les gravacions ajuden a identificar als autors de delictes, així com les circumstàncies en que es van cometre.
Personalment, no crec que hi hagi més càmeres de seguretat com a conseqüència d’un augment dels actes violents, sinó pels beneficis que comporten aquestes càmeres pels governants, per l’escassa rebel.lió de la ciutadania en contra d’elles i també perquè cada cop hi haurà més sensació de por en la població.
De fet, els governants, especialment, però també la ciutadania són conscients de que les càmeres de seguretat comporten més avantatges que no pas inconvenients. Tot i això, els governs haurien de fer un exercici de major transparència i dónar a conèixer als ciutadans quin és el tractament que fan de les imatges públiques, així com quins són els seus drets davant d’aquesta “expropiació”.
Joan Faus
