És millor caure-li bé al barber

Recordo que el primer que em va sobtar quan vaig jugar al Cluedo, va ser que una de les armes que podia utilitzar l’assassí era un canelobre. No l’havia vist mai com a un objecte capaç de treure una vida. Això em va fa reflexionar sobre com un objecte pot passar de ser inofensiu, a formar part d’un crim.

El representant més clàssic i popular de les eines o coses que canvien més ràpid d’ús són els ganivets. Tothom en té a casa i tallen tant bé la carn de pollastre com la d’home. Malauradament, me n’he fet la idea unes quantes vegades en petits accidents culinaris, però la vegada que vaig ser més conscient que un ganivet podia matar, va ser en una festa típica catalana, la matança del porc. A més, en vaig ser còmplice aguantant la víctima, perquè no s’escapés mentre s’omplia una galleda plena de sang. Vaig estar uns quants dies en què tot em recordava aquell acte tant violent, i la següent vegada que vaig anar al barber i tenia la seva fulla d’afaitar al meu coll, també hi vaig pensar força. Ara porto barba.

El ganivet és un exemple clar del que vull explicar, però penso que si tens la voluntat de matar algú, la imaginació es deu disparar. Us proposo que feu un cop d’ull a l’escriptori i mireu si podríeu prendre-us la vida amb alguna cosa que hi tingueu. Jo hi tinc piles, una samarreta, un paquet de mocadors de paper, un disc dur, bolígrafs, el mòbil, una ampolla d’aigua, un iogurt i una cullera. Alguna idea a part d’escanyar-me amb el cable del ratolí i del teclat?

Espero que el curt humorístic que podeu veure a continuació “The Horribly Slow Murder with the Extremely Inefficient Weapon” de Richard Gale, us doni algunes idees. Amb els tres primers minuts en tindreu prou!



joan garcia